L’Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han presentat aquest matí un manual per avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació.
La presentació dels nous materials didàctics ha estat a càrrec de Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones s’ha creat a través d’un procés de treball en el qual han participat més d’una vintena de periodistes designats per les seves empreses. Se n’ha realitzat l’edició en format de DVD interactiu i està concebut per realitzar formació a grups de periodistes i estudiants de comunicació.
L’objectiu del projecte és crear una eina útil que promogui la reflexió crítica i ajudi a ampliar la mirada periodística des del rigor i la pluralitat. El manual promou l’anàlisi dels prejudicis de gènere que perviuen en la nostra societat i que penetren en els mecanismes de treball i, finalment, es reflecteixen en el relat informatiu.
En l’acte de presentació, el president del CAC, Ramon Font, ha destacat que «els continguts didàctics s’han creat a través d’un procés de treball innovador en el qual han participat activament les pròpies empreses dels mitjans de comunicació». Per la seva banda, la presidenta de l’ICD, Montse Gatell, ha subratllat que «la incorporació de les aportacions de les dones als relats informatius millorarà i donarà més qualitat als continguts». Xavier Mas de Xaxàs ha puntualitzat en la seva intervenció que aquestes eines de formació «no són un recull de conclusions, sinó un punt de partida i de reflexió que permetran millorar el tractament de la perspectiva de gènere en el dia a dia de la producció de continguts informatius».
La primera part del DVD, que està estructurat en deu capítols, analitza pràctiques com la invisibilitat i el silenciament de les dones, l’abús dels rols i els estereotips, el tractament de les dones amb presència pública i l’ús del llenguatge i de les imatges. La segona part aprofundeix en el tractament periodístic de les polítiques i les migrades, la xacra de la violència masclista i la salut de les dones.
Els continguts són, principalment, notícies sobre les quals es proposen reflexions, preguntes i aspectes a debatre, així com estadístiques i resultats d’estudis sobre la pràctica professional que s’analitza.
El manual té una tercera part que incorpora recursos i indicacions per ajudar a superar les rutines de la pràctica periodística i avançar cap a un discurs informatiu que tingui en compte la dimensió de gènere i les aportacions de les dones. Proposa, per exemple, incloure aquesta dimensió en l’àmbit de l’enfocament global de la notícia, en la cerca de fonts i també en el moment d’escollir i de prioritzar els temes.
També suggereix preguntar-se de manera sistemàtica qui ha de protagonitzar la història, analitzar a qui afecta i decidir si, en algun moment, el punt de vista de les dones pot aportar més informació al relat. Una altra recomanació és recórrer a les dones per les seves propostes i iniciatives en qualsevol àmbit, no tan sols en els àmbits que les afecten directament.
Encoratja els periodistes a utilitzar els cercadors d’expertes per garantir la presència de la veu de les dones en els diferents gèneres mediàtics. Tanmateix, el manual adverteix que no es tracta simplement d’establir quotes o de crear una paritat forçada, sinó que l’objectiu és que les dones siguin dignament visibles i visibilitzades, i superar els rols de gènere estereotipats que atribueixen funcions desiguals a dones i homes. Donar valor als espais i als àmbits que històricament han ocupat les dones i incorporar-ne la dimensió i la perspectiva a l’hora d’analitzar l’actualitat contribuirà a produir relats periodístics més complets, precisos i justos.
La distribució dels materials didàctics es realitzarà a través de les empreses de mitjans i de les universitats per tal que organitzin formació específica basada en aquestes eines. També està previst oferir formació a través de les diverses seus territorials del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Treball conjunt de les institucions i dels mitjans de comunicació
El manual és el resultat d’un procés de dos anys al llarg del qual s’han desenvolupat sis tallers temàtics arreu de Catalunya. Mitjançant aquests tallers, els i les periodistes participants han aportat la seva experiència i expertesa per fer viable el document. Els i les professionals van consensuar els temes a aprofundir en aquestes sessions i van aportar els materials per a la discussió, principalment notícies dels seus propis mitjans de comunicació. Els tallers també van comptar amb la participació de persones expertes que dinamitzaven les sessions generant debats i reflexions.
En el projecte hi han col·laborat prop de 25 mitjans de comunicació, 10 especialistes i les entitats: Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones també ha comptat dins del grup coordinador del projecte -encarregat d’establir les línies de treball- amb especialistes del món universitari i periodistes.
Algunes dades
•Les dones representen el 23% de les persones que apareixen en la informació i, els homes, el 77%.
•Els homes assoleixen el paper d’experts en un 91% de les informacions, mentre que en el cas de les dones, el percentatge disminueix fins a un 9%.
•El 17% de les dones que apareixen als mitjans s’identifiquen segons el seu parentiu o situació familiar. En canvi, en el cas dels homes, només es correspon amb el 5%.
•Les dones protagonitzen el 27,5% dels inserts i, els homes, el 72,5%.
La durada mitjana de les intervencions de les dones és de 28 segons i, la dels homes, de 44 segons.
•Un 8,7% del temps de les notícies conté únicament declaracions de dones, mentre que en el cas dels homes, ocupen el 51,8%.
•Per mitjà, la televisió és el format que més dones mostra en els seus informatius (34%), seguit a molta distància per la ràdio (23%) i la premsa (22%).
•Les representacions de les dones fomenten els estereotips, ja que tenen una presència rellevant en l’àmbit personal (44,5%), el sanitari (34,8%) -on acostumen a aparèixer més com a receptores que com a professionals- i l’educatiu (32,1%) -on apareixen més com a estudiants que com a formadores.
•La presència de les dones polítiques és força reduïda (15,5%) i està molt per sota de la seva presència real en els governs, però, a més, la durada mitjana de les seves intervencions és clarament inferior a la dels homes polítics: 1’12» per a les dones i 2’1″ per als homes.
Fonts: «Quién figura en las noticias?». A: Informe del Proyecto de Monitoreo Global de Medios. 2010 / «La presència de les dones en la informació». A: Informe sectorial trimestral del CAC. Octubre-desembre de 2008.
Arxiu adjunt:
Deja una respuesta