Lola Anglada Sarriera (1892-1984) fou la il·lustradora catalana més prolífica dels anys vint, la primera dibuixant professional d’Espanya i la primera a il·lustrar revistes com Cu-cut!, En Patufet, Virolet i La Mainada. Acabada la Primera Guerra Mundial, es traslladà a París on col·laborà amb els seus dibuixos en diferents editorials i on féu amistat amb Francesc Macià, futur president de la Generalitat de Catalunya.
Dona catalanista i republicana, compromesa amb el seu art i amb la societat del moment, fou una de les artistes més actives i de més renom abans i durant la guerra civil, especialment després de crear el personatge El més petit de tots. Acabada la guerra, no es volgué exiliar i s’hagué d’amagar a Tiana per no ser empresonada. Allà va viure i treballar la resta de la seva vida.
Artista polifacètica fou, a més d’il·lustradora, escriptora, dibuixant, decoradora, pintora, ceramista, escultora… Per a ella, cap art no tingué secrets. Gran part de la seva producció artística i els seus béns immobles els llegà a la Diputació de Barcelona, perquè volia que la seva obra sempre romangués a Catalunya.
Amb aquesta exposició volem donar a conèixer la part més desconeguda de l’obra d’aquesta artista republicana, catalanista i crítica amb la submissió de les dones de l’època. Lola Anglada sempre fou lleial al seu compromís amb la República, mantingué una gran passió per Catalunya i tant la seva vida com la seva obra reclamen una mirada feminista.
|
 |
|
|
|
|
|
1r. àmbit: Compromís amb la República
Durant la República i ja iniciada la guerra, Lola Anglada va fer tot un conjunt de dibuixos acolorits de gent del carrer, milicians i milicianes, brigadistes…, una veritable crònica visual de la contesa. En aquella època es va implicar activament amb la política catalana, especialment amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, per al qual escriví i il·lustrà el conte El més petit de tots i alguns contes curts publicats en revistes per a infants, com Mirbal i Estel.
2n. àmbit: Passió per Catalunya
Durant la Dictadura de Primo de Rivera, Lola Anglada es relacionà amb grups de persones significatives de la cultura i del nacionalisme catalans, com Daniel Cardona, Josep Clarà, Prudenci i Aurora Bertrana, Apel·les Mestres… Iniciada la Dictatova, el 1930, l’artista encapçalà la recollida de signatures reclamant l’amnistia per als empresonats i exiliats catalans. Fou membre activa d’Unió Catalanista i va ser secretària d’Acció Cultural i Social des del 1932.
El catalanisme de Lola Anglada quedà palès a les il·lustracions que féu per a la revista Nosaltres Sols! (1931-1934), òrgan d’expressió del grup independentista català del mateix nom. Hi utilitzà sovint la imatge de la dona catalana com a metàfora de la Catalunya oprimida i sotmesa.
Posteriorment, en el primer franquisme, tingué el suport del Monestir de Montserrat, que li encarregà una sèrie de dibuixos per fer-ne estampes.
Posteriorment, en el primer franquisme, tingué el suport del Monestir de Montserrat, que li encarregà una sèrie de dibuixos per fer-ne estampes.
3r. àmbit: Mirada feminista
Lola Anglada trencà el prototipus de la dona benestant de l’època, ja que va mostrar una personalitat insubmisa i autònoma. Des de molt jove, proclamà el seu desig d’independència econòmica i decidí no formar una família per poder dedicar-se plenament a l’art. Col·laborà en revistes feministes, com Feminal, Claror i La Nuri. Preocupada especialment per l’educació de les noies, creà i il·lustrà el conte Margarida.
Deja una respuesta