MANIFEST 25N 2023, VLC

CONTRA TOTES LES VIOLÈNCIES MASCLISTES ARA MÉS QUE MAI

El 25 de novembre de 1960 van ser brutalment assassinades en la República Dominicana les germanes Mirabal per ordre del dictador Trujillo. En 1999 l’Organització de les Nacions Unides va triar esta data com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Elles van ser grans lluitadores per la llibertat i pels drets de les dones i son una referència per a totes les feministes que denunciem la violència que diàriament mata o lleva la llibertat i els drets a les dones i xiquetes d’arreu del món.

El totalitarisme misogin en Afganistan, Iran o Nicaragua, les guerres en Palestina, Ucraïna o els països del Sahel, posa en alerta el moviment feminista perquè sabem molt bé que les dones són les més afectades directament i indirectament per esta violència. Sabem que eixe context bèl·lic, polaritzat i patriarcal també afecta la nostra societat, que exacerba totes les violències, que naturalitza la violència, justifica la desigualtat i l’explotació, i fa un món més violent on encaixen bé l’assassinat de les dones i de les seues criatures, la violència sexual grupal o l’explotació sexual i reproductiva, malauradament totes elles cada volta més freqüents.

A més l’extrema dreta focalitza la seua acció política contra el feminisme, banalitza la violència masclista i nega que el seu origen estiga causat per la discriminació estructural que patim les dones. 

És per tot això que les feministes, ARA MÉS QUE MAI continuem  denunciant que les dones patim totes estes violències, la violència masclista, per ser dones en una societat patriarcal.

Des del passat novembre 99 dones han sigut assassinades a l’Estat Espanyol, a més d’una xiqueta i un xiquet per la violència vicària que es fa per castigar les dones i a hores d’ara els assassinats de 6 dones estan en investigació. Les violacions i les violacions grupals han augmentat de forma exponencial. I totes sabem que estes xifres escandaloses són únicament la punta visible i més cruel de l’iceberg de la violència masclista.

Malgrat comptar amb un marc jurídic avançat (*), el Pacte Estatal i el Pacte Valencià, el seu desenvolupament i la seua aplicació continuen sent insuficients i molt sovint inoperants, i ara amb l’extrema dreta a les institucions la nostra legislació està en risc greu de retrocés.

EXIGIM que es consideren les polítiques d’igualtat entre dones i homes prioritàries i irrenunciables. TERRORISME MASCLISTA, QÜESTIÓ D’ESTAT.

EXIGIM que es garantisquen els drets de les dones víctimes de violències masclistes facilitant-los tots els recursos de protecció i ajuda suficients per a cobrir les necessitats econòmiques, de salut, habitacionals, formatives i laborals. Perquè són les dones, especialment les dones amb discapacitat, les majors, les de l’àmbit rural i las víctimes de violència masclista, les més afectades per les retallades dels serveis públics. REVERSIÓ AL SISTEMA PÚBLIC I GESTIÓ DIRECTA DELS RECURSOS ESPECIALITZATS EN DONES.

La violència masclista contra les dones i les xiquetes és la violació de drets humans més generalitzada d’una part a l’altra del planeta; que s’acarnissa més encara contra les dones de classe treballadora, les més vulnerables, les més empobrides. L’assetjament en els centres de treball és una clara manifestació d’estes violències.

EXIGIM que es garantisca la protecció dels drets, la regularització i el dret d’asil a totes les dones migrants . DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA i tancament dels Centres Internament de Persones Estrangeres (CIEs), on se’ls priva de llibertat sense haver comés cap delicte.

EXIGIM que  el sistema judicial no utilitze la falsa Síndrome d’Alienació Parental (SAP),  que es retire la pàtria potestat, la custòdia compartida imposada i el règim de visites als maltractadors i abusadors. UN MALTRACTADOR I UN ABUSADOR NO ÉS UN BON PARE.

EXIGIM que es dote de més recursos humans i econòmics al sistema judicial i que hi haja oficines d’atenció especialitzades a les víctimes i jutjats de violència sobre les dones en cada partit judicial. Continuem reclamant formació obligatòria en igualtat i prevenció de la violència masclista a tots els operadors judicials. JA N’HI HA PROU DE JUSTÍCIA PATRIARCAL.

EXIGIM el control i seguiment dels protocols contra l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe per a previndre i erradicar les violències contra les dones en els centres de treball, des dels camp i l’hostaleria a l’esport i les arts, des dels treballs no qualificat a les elits.

EXIGIM la incorporació de la prevenció de la violència de gènere en tots els plans d’igualtat.

EXIGIM que s’agilitze l’adaptació de la legislació amb el ja ratificat Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i es garantisquen els drets de les treballadores de la llar.

DENUNCIEM la violència obstètrica i exigim el dret a l’AVORTAMENT SEGUR I GRATUÏT i que els nostres drets sexuals i reproductius siguen atesos des del sistema sanitari públic. 

DENUNCIEM la violència de la indústria de l’explotació reproductiva, que s’aprofita de dones precàries per a mercantilizar els seus cossos amb la compra d’òvuls i amb els ventres de lloguer.

EXIGIM que es derogue la instrucció que permet la inscripció en el registre civil de xiquetes i xiquets víctimes de compravenda mitjançant la pràctica neoliberal dels ventres de lloguer.

DENUNCIEM la violència sexual cada vegada més brutal i perpetrada cap a dones més joves per agressors més joves, augment i gravetat que reflecteixen la influència de la cultura de la pornografia i del sistema prostitucional. 

Igualment, denunciem la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats de xiquetes i joves.

EXIGIM que s’implemente la coeducació i l’educació afectiva i sexual amb perspectiva feminista en tots els cicles i àmbits educatius, i un compromís actiu dels actors socials per a acabar amb l’assetjament i la violència sexuals. També que els mitjans de comunicació, les xarxes socials i tots els àmbits de creació de valores es comprometen amb la cultura de la tolerància i del respete i en la lluita contra la violència masclista. LA IGUALTAT S’APRÉN. 

EXIGIM una educació pública, laica, lliure de la ingerència d’ideologies religioses contràries a l’educació científica i el principi de llibertat i d’igualtat entre dones i homes. 

DENUNCIEM l’assetjament i la violència que pateixen les dones a les xarxes socials i EXIGIM un major control de banda de les administracions que garantesca l’acompliment de la legislació per part de les empreses responsables.

DENUNCIEM el sistema prostitucional que normalitza i potencia les indústries de la pornografia i de la prostitució, bases principals del tràfic i de les màfies de proxenetes, que es sustenta en la deshumanització de dones, xiquetes i xiquets. 

EXIGIM la legislació abolicionista del sistema prostitucional, que garantisca a les dones en situació de prostitució l’ajuda i recursos per a la seua protecció, atenció i reparació integral. 

EXIGIM que es persegisquen les xarxes criminals del proxenetisme i de la tracta amb finalitats d’explotació sexual, que es penalitze la demanda que crea i manté el sistema prostitucional. SENSE PUTERS NO HI HA PROSTITUCIÓ.

DENUNCIEM el patriarcat i el capitalisme depredadors que estan acabant amb els recursos naturals i amb les formes de vida i les cultures locals, tant en els països del Sud Global com també en la nostra terra. El sistema neoliberal global provoca conflictes i guerres d’extractivisme per a  apropiar-se de los recursos naturals, que son causa d’empobriment i de violència i que afecten especialment la llibertat i la vida de les dones.

EXIGIM que els governs no siguen còmplices de la violència exercida per les transnacionals contra les activistes i contra el planeta. Denunciem l’assassinat de les dones defensores del territori.

EXIGIM amb urgència una major ambició de les polítiques de lluita per l’emergència climàtica i per a  la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, que les dones pateixen amb major violència. 

DENUNIAMOS la violència econòmica que el sistema capitalista i patriarcal imposa a las dones, concretada en condiciones de discriminació laboral i la limitació dels seus drets actuals i futurs.

EXIGIM la reorganització socioeconòmica del nostre sistema productiu, orientant-lo cap a una economia de les cures que prioritze els treballs necessaris per a la reproducció i el sosteniment de les nostres vides, que es posen en valor socialment i econòmicamente, que siguen assumits per tota la societat i que no recaiguen sobre les dones.

EXIGIM que se augmenten els pressupostos per als  serveis públics, ja que la seua retallada i la seua privatització discrimina i perjudica especialment a las dones.

CONSTATEM les desastroses conseqüències de tots els conflictes bèl·lics que mai degueren iniciar-se. Com a feministes diguem NO A LES GUERRES!

La violència contra les dones i les xiquetes per ser dones és una vulneració sistemàtica dels drets humans i NO pot tindre cabuda en una societat democràtica.

ESTEM UNIDES CONTRA EL MASCLISME I DIGUEM ALT I CLAR QUE EL MASCLISME ENS MATA

Per això ARA MÉS QUE MAI defensem la democràcia i denunciem la violència masclista i hui SOM ACÍ PERQUÈ ENS VOLEM VIVES i LLIURES. 

I ORGANITZADES I MOBILITZADES, DENUNCIEM TOTES LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

ARA MÉS QUE MAI, ARA I SEMPRE, UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES!!!

VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA!!!

(*) marc jurídic: Llei de Mesures de Protecció integral contra la violència de gènere (Llei orgànica 1/2004), Llei per a la Igualtat efectiva de dones i homes (Llei orgànica 3/2007), amb Llei orgànica 2/2022 de millora de la protecció de les persones òrfenes víctimes de la violència de gènere i Pacte d’Estat contra la violència de Gènere (2017) i el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista (2017).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Además