El Palau Robert presenta l’exposició “Feminista havies de ser”, que reivindica, d’una manera diferent i creativa, el feminisme. La comissària Natza Farré hi proposa un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la seva necessitat com a moviment d’alliberament de les dones per a transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.
L’exposició, que es pot visitar del 22 de setembre al 8 de desembre a la Sala 3 del Palau Robert, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
“Feminista havies de ser” reflecteix la situació de discriminació sistemàtica de més de la meitat de la població mundial, el camí feixuc que cada dia han de suportar totes les dones només pel fet de ser-ho. El relat expositiu mostra com el masclisme embolcalla i condiciona la societat, i porta a la invisibilització de les dones per a situar-les en un segon terme en molts àmbits. De fet, el masclisme està tan arrelat socialment que sovint passa desapercebut. Ha passat a formar part de la nostra cultura. Els infants del segle XXI no creixen lliures d’estereotips de gènere. Els jocs en la infància esdevenen un gran vehicle de socialització en una societat patriarcal. L’urbanisme i l’espai públic també es converteixen en un lloc per a observar la diferència i la desigualtat. La violència contra les dones evidencia uns fonaments estructurals que han de caure per a poder avançar. En definitiva, una mirada al món que ens envolta ens descobreix que les reivindicacions són justes i absolutament necessàries. Encara.
La vigència del feminisme
El feminisme segueix vigent perquè les xifres segueixen confirmant les desigualtats. Persisteix la desigualtat perquè no hi ha les mateixes oportunitats per a homes i dones. La proposta, davant la situació, és la lluita feminista persistent per a aconseguir que tots els éssers humans puguin viure en igualtat de condicions.
L’exposició detalla situacions concretes i injustes per a les dones:
La bretxa salarial, la diferència entre els salaris d’homes i dones, actualment és d’un 23% a Catalunya, segons dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere. Segons el Fòrum Econòmic Mundial , encara falten 257 anys per arribar a una igualtat salarial real entre homes i dones a escala global. A Catalunya, s’estima que es podria aconseguir aquest objectiu el 2091.
L’escassa presència en llocs de lideratge es posa de manifest en el fet que a Catalunya les dones només ocupen un 35,4% dels càrrecs de direcció encara que representin més de la meitat de la plantilla.
L’assetjament sexual i la violència que s‘exerceix contra les dones són fets habituals. Gairebé la meitat de les agressions i abusos sexuals tenen lloc dintre de la casa o a les zones comunes dels edificis. A més, en el 64% dels casos, l’agressor és un conegut de la víctima. S’estima que el 80% dels casos no arriba a ser denunciat.
Les escasses polítiques de conciliació laboral afecten essencialment les dones. La maternitat a Catalunya avui és d’1,3 fills per dona, la més baixa des del 2001.
La banalització de la salut femenina per part del masclisme comporta centrar-la essencialment en els temes reproductius. Falta informació sobre el cos de la dona. Per exemple, el 95% de les morts femenines per infart s’haurien pogut evitar tractades a temps; les dones tarden 16 minuts més a identificar els símptomes perquè són diferents de l’infart masculí, àmpliament visibilitzat.
L’absència de veus femenines qualificades als mitjans de comunicació es constata en el fet que les dones, el 51% de la població catalana, només ocupen el 29% dels espais d’opinió.
Les dones assumeixen el 67% de les tasques domèstiques i familiars. La participació dels homes en tasques domèstiques es considera de vegades com un acte de generositat.
Campanyes del masclisme
L’exposició també desmunta determinades campanyes del masclisme. Sobre la falsedat de moltes denúncies de violència masclista, s’afirma que només el 0,0083% del total de denúncies presentades per la violència masclista són falses, segons la Memòria anual del 2019 de la Fiscalia General de l’Estat. La mostra es basa en dades objectives per a desmuntar qualsevol discurs en contra d’una lluita que és tan molesta per a alguns com necessària per a la majoria.
“Feminista havies de ser” aposta perquè la revolució feminista que ja està en marxa transformi la societat d’una manera radical. Un procés que requereix la tasca conjunta d’homes i dones per a defensar els drets de tota la humanitat. La proposta expositiva sintonitza amb l’esperit revolucionari i reivindicatiu de l’activista afroamericana Angela Davis, feminista i lluitadora pels drets civils i contra la discriminació racial. Un citació seva ens apropa al seu discurs: “He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar”.
En la part final de l’exposició es vol donar un missatge d’esperança per al feminisme amb dades i notícies concretes que permeten tenir confiança en un canvi progressiu en la situació de les dones. També es pretén donar el valor i la importància que té tot el camí que fins ara s’ha recorregut cap a la igualtat. L’apartat posa de manifest la importància de l’increment d’un 40% de les denúncies per abusos sexuals i temptatives d’homicidis, l’onada de protestes femenines a escala global contra el productor de cinema Harvey Weinstein, o la celebració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones en què dones de 170 països surten al carrer reclamant la igualtat i la fi del patriarcat.
Deja una respuesta