Women on Waves en el puerto de Valencia

 

trip-val-int-1

Manifest de la Plataforma organitzadora de l’arribada del vaixell de Women on Waves

L’avortament és un dret, mai un delicte.

Hui, més de trenta anys després de les fortes lluites que va portar a terme el moviment feminista en tot l’Estat a favor de la despenalització de l’avortament, hem de repetir que és el nostre cos, la nostra decisió, la nostra sexualitat, la nostra vida. Perquè en definitiva estem parlant de drets sexuals i reproductius de les dones, de drets humans i llibertats civils. Després de les agressions i intimidacions que estan patint, tant les dones que van avortar com les persones professionals que els van practicar, en el moment que el Govern del PSOE ha manifestat la seua voluntat de modificar l’obsoleta llei que regula l’ avortament a l’Estat Espanyol, hui -com fa trenta anys- tornem a dir: les dones decidim.

Per això, exigim:

L’AVORTAMENT FORA DEL CODI PENAL. L’avortament és un dret, mai un delicte. Per això ha d’eixir fora del codi penal, ja que la interrupció d’un embaràs constitueix un acte sanitari que mai pot ser penalitzat per l’únic fet de realitzar-lo. Aquesta prestació s’ha de normalitzar perquè totes les dones directament afectades i totes les persones professionals sociosanitàries disposen d’informació clara i suficient del tema.

AVORTAMENT LLIURE. L’avortament ha de respondre a una decisió única i voluntària de la dona. És necessari que es done un assessorament específic quant a l’acte sanitari, tant abans de realitzar-lo com després.

AVORTAMENT GRATUÏT. Com que l’avortament és un acte sanitari, ha de ser contemplat i inclòs en la cartera de serveis de la xarxa sanitària pública. Les persones responsables d’aquesta xarxa han d’assegurar l’exercici del dret, garantint la prestació i la gratuïtat del servei. La transferència de competències en matèria d’atenció sanitària a les comunitats autònomes, atrribuïx a aquestes la capacitat de decidir que aquest acte sanitari siga realitzat en la xarxa pública, o en altra xarxa sanitària concertada, sempre assegurant que les condicions sanitàries siguen les òptimes. L’autoritat sanitària ha de vetlar pel compliment d’aquestes condicions, garantint la igualtat territorial i social.

CONFIDENCIALITAT. Les dades de les dones que sol•liciten o realitzen un avortament han de ser absolutament confidencials i la seua intimitat invulnerable.

DRET D’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA. S’ha de regular l’exercici del dret a l’objecció de consciència garantint que en tots els serveis de la xarxa pública es preste l’atenció a la interrupció de l’embaràs de manera que es respecte el dret de la dona a rebre la prestació.

EDUCACIÓ AFECTIVO-SEXUAL.En tots els nivells d’ensenyament s’ha de garantir una educació afectivosexual que qüestione l’ hetereosexualidad obligatòria, el coit com a única pràctica sexual, l’actual model amorós. S’han de destinar recursos públics per a la formació i informació sexual.

ACCÉS LLIURE I GRATUÏT ALS MÈTODES ANTICONCEPTIUS. S’ha de difondre els diferents mètodes anticonceptius i assegurar l’accés lliure i gratuït a ells, així com a l’ anticoncepció d’emergència.

FORMACIÓ A PROFESSIONALS. S’han d’incloure en els estudis universitaris i en la formació de la persones professionals sanitàries i psicosocials, els protocols d’atenció a la interrupció de l’embaràs, incorporant en la seua elaboració el marc temporal (preavortament i postavortament), així com el conjunt de l’evidència científica que avala les pràctiques i metodologies més adequades i segures d’acord amb les diferents situacions en què pot produir-se l’avortament. LES DONES DECIDIM: L’AVORTAMENT ÉS UN DRET, MAI UN DELICTE

València 16 d’Octubre 2008

…..

Comunicat de Católiques pel Dret a Decidir (CDD)

Catòliques i Ciutadanes

Nosaltres, Catòliques pel Dret a Decidir (CDD), ciutadanes i fidels creients en la Bona Nova que ens va llegar Jesús de Natzaret, volem expressar el nostre interés davant l’anunci realitzat per la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, sobre la preparació d’una “nova llei de l’avortament”.

Lamentem que la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) continue estant tipificada com un delicte en el codi penal vigent -si aquest no compta amb un dictamen favorable previ d’un especialista en psiquiatria-, la qual cosa reflecteix que la legislació actual no ens reconeix ni garanteix a les dones el dret a decidir sobre el nostre propi cos, ni la nostra salut sexual i reproductiva.

Som consciente que un sector de l’Església Catòlica continua difonent un missatge de menyspreu a la sexualitat, qüestionant el valor espiritual de l’experiència sexual. Dissentim d’eixa moral sexual difosa per la jerarquia. Considerem la sexualitat un do de Déu per a la comunicació entre persones, el fi de la qual és expressar l’amor. Compartim amb el doctor en teologia, Anthony T. Padovano, que la sexualitat no és només un mitjà per transmetre la vida, és font de vida en si mateixa. L’amor sexual té sentit propi, com a fi en ell mateix, sense haver de referir-lo a la procreació.

El menyspreu per la sexualitat ha portat a situacions d’extrema injustícia, condemnant les relacions sexuals entre persones del mateix sexe, l’ús d’anticonceptius artificials, el preservatiu com a prevenció del VIH/Sida, les tècniques de reproducció assistida -bancs d’esperma i congelació d’òvuls- i un llarg etc. No es pot consentir que una fracció conservadora de l’Església Catòlica influïsca en la legislació que afecta tota la ciutadania, ja que no es tracta d’una llei coercitiva.

Sobre la qüestió de l’avortament, volem destacar que aquest és un tema de discussió i opinió, en el qual hi ha dissidència teològica des del S. XIII amb Sant Tomàs d’Aquino, passant per Tomás Sánchez -teòleg jesuïta espanyol en el S. XVII-, fins als nostres dies. Algun@s teòlog@s admeten l’avortament com una opció vàlida en determinades circumstàncies, o el consideren com la menys roïna de les alternatives. Per a altres, la clau està a reconéixer les dones com a subjectes morals amb capacitat de discernir i prendre les decisions que brollen de la seua consciència.

Com a catòliques, insistim en la defensa dels drets de les dones de totes les societats, creences i classes socials, en especial de les més dèbils, a les que se’ls impedeix prendre decisions sobre el seu propi cos, i el seu propi projecte de vida. Ens solidaritzem amb dones del Tercer Món, on es violen impunement els seus drets humans i sexuals. Molt especialment, ens solidaritzem amb els nicaragüencs, que actualment pateixen un retrocés històric en haver sigut derogat el dret a l’avortament terapèutic, dret que existia des de 1837.

Com a catòliques i ciutadanes, reclamem una nova llei que facilite tots els recursos necessaris a les dones que decidisquen, des de la seua LLIBERTAT i la seua CONSCIÈNCIA, interrompre un embaràs no desitjat, així com per a recolzar a les que opten per la maternitat (garantint a qui ho necessite la reproducció assistida, ampliació dels permisos de maternitat/paternitat, serveis públics de guarderies, etc.).

Recolzem una nova llei que vertaderament “incorpore el més destacat del panorama internacional”, perquè siga modèlica i servisca de referència a milions de dones que lluiten pels seus drets sexuals i reproductius en aquest món globalitzat.

Considerem urgent una nova llei que promoga una educació sexual per a la vida, que aporte informació i coneixement ampli de la sexualitat en totes les seues dimensions.

L’absència d’educació sexual està en la base de l’augment d’embarassos no desitjats, i per consegüent de l’augment d’avortaments.

Recordem el missatge de Jesús de Natzaret que ens invita a mantindre l’esperança i la fe, per la qual cosa mantenim l’esperança i treballem en ella per a un dia aconseguir el reconeixement ple dels drets humans de les dones.

Catòliques pel Dret a Decidir. València 13 d’Octubre 2008

…..

Comunicat de Dones Joves Las Moiras

Segons l’informe IVE, del 2006. Elaborat pel ministeri de Sanitat i Consum:

En Espanya es van realitzar 101.592 avortaments, 10.000 mes que en 2005 . El 56,31% de les dones que avorten tenen un treball remunerat i el 30% estan casades.

Segons estudi realitzat pel IVE, amb una mostra de 1000 sobre el total nacional tenint en compte els trams d’edat, han interromput voluntàriament l’embaràs, en 2006:

19 i menys anys 12,53 20-24 anys 18,57 25-29 anys14,44 30-34 anys 10,12 35-39 anys 7,34 40 i més anys 3,05

(Taula EV.1. I.V.I. taxes per 1.000 dones de cada grup d’edat 1997-2006. Total Nacional. Informe IVE Ministeri de Sanitat i Consum)

Pel que no podem parlar d’un perfil únic de dones que avortem, ho fem dones joves de menys de 19 anys i dones majors de 40, analfabetes, llicenciades,… El que açò significa és que avortem totes les dones, sense excepcions: les jutgesses, les doctores i les caixeres, de Madrid i d’Extremadura, independentment de l’edat, els mitjans econòmics dels quals disposen i de la seua religió, perquè avorten les atees, les musulmanes i les catòliques.

Avortàvem, avortem i avortarem perquè decidim sobre els nostres cossos i les nostres vides. Avortem perquè no volem ser dones embarassades ni mares, perquè som molt més que un cos que pot donar vida, més que incubadores.

Avortem com més prompte millor… tan prompte com se’ns deixa. Avortem sense garanties d’un procés digne: Se’ns interroga, qüestiona, se’ns persegueix i duu a…judici .

Encara amb les traves imposades, el 62 % dels avortaments que es realitzen corresponen a embarassos de menys de 8 setmanes i el 88 % a embarassos de menys de 12 setmanes. Els avortaments de més de 21 setmanes corresponen a un 1.97 %.

Mentre els poders judicial, polític, religiós, científic i la resta d’institucions debaten: si tenim o no dret a avortar, quan un ésser humà es converteix en humà o quan un fetus es converteix en un humà… mentrestant, el fetus es converteix en un subjecte social i nosaltres de nou invisibilitzades, oblidades, tutelades, incapacitades, perjudicades. Convertides en mers recipients de vida.

El món sencer té dret a decidir, menys nosaltres??!!

Se’ns enjudicia, intentant traduir eleccions ètiques pròpies en normes jurídiques, violant el principi constitutiu de l’estat de dret: la separació entre dret i moral.

Mentre es discuteix sobre la moralitat dels nostres actes i ens ratllen de perverses i malvades, nosaltres: les dones, seguim avortant.

I demostrant així que existeix una demanda. Som i formem part de la societat, som ciutadanes, per tant és una demanda social.

Per tot això, manifestem:

-Que lo personal és polític. El sistema patriarcal segueix exercint el seu poder a través dels nostres cossos. Tractant-nos com objectes, com instruments.

Que nosaltres parim, i per tant, nosaltres decidim.

Que l’avortament no és un delicte, sinó l’execució d’un poder generatiu que competeix a les dones.

Que avortar és de lliure elecció.

La Interrupció Voluntària de l’Embaràs forma part dels nostres drets sexuals i reproductius, per lo tant és la sanitat pública qui ha de donar resposta a través de la prestació d’un servei que no limite aquest dret sota el paraigües de l’objecció “de consciència”.

Des de Dones Joves de València-Las Moiras, exigim que es garantisca:

Una educació afectiu- sexual per a totes i tots .

Que la Intervenció de l’Embaràs siga “Voluntària”, o el que és el mateix: la seua despenalització.

La intervenció gratuïta en els centres de sanitat pública, que proporcionen un avortament segur per a totes les dones.

Un procés àgil, perquè es puga realitzar de forma immediata a la presa de decisió d’avortar, per part de la dona.

Dones Joves Las Moiras. València 13 Octubre 2008

Manifiestos en Castellano

Agraïments a: Womne on Waves, Blog Lady Read Morgan, Blog La Buja Violeta, Carmen García (Dones de Xirivella en Acció), Celia Chofre (Col. Feminista Victoria Sau), Amparo Madrigal (CDD/Amigas de Nicaragua)

Web de Women on Waves

4 comentarios en “Women on Waves en el puerto de Valencia”

  1. Pilar M Clares

    Nuestras condiciones al lado de las afganas, que veo más abajo, o senegalesas, o etíopes, o chinas (¡¡chinas pib emergente!!) es hasta buena. De todos modos, y teniendo en cuenta la reforma de la ley del aborto, bien oportuna esta acción. Valencia siempre fue pionera en el tema (muy a pesar de ese Camps imposible)
    Saludos

  2. LaBrujaVioleta

    Gracias por los enlaces!!!
    Fue un acto emocionante, que pese a quien pese, no ha sido «simbólico», se han realizado interrupciones de embarazos a mujeres que así lo han DECIDIDO, libre e individualmente.
    NOSOTRAS PARIMOS
    NOSOTRAS DECIDIMOS….

    Bks***

    La BrujaVioleta

  3. Alicia M

    Hola Lady…muy bien los enlaces que has puesto.
    Mujeres sobre las olas…..mujeres ante la adversidad…que nombre verdad?
    Por la libertad, hasta siempre.
    Besos

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.