Patti Smith Art in Heaven

Coneguda com una de les grans icones del rock a mitjans dels 70, Patti Smith s’inicià abans com a artista visual que com a cantant. Des de llavors, aquesta faceta menys visible i popular que la seva aclamada faceta musical, ha donat lloc a un interessant cos artístic a través del dibuix i la fotografia amb Polaroid.
 
Els primers dibuixos de Patti Smith es remunten a 1967, quan ja es revelaven algunes de les constants formals que desenvoluparia els anys següents. Els seus dibuixos són gestuals, esquemàtics, subtils, poètics i una part important –des de finals dels 70– incorporen cal·ligrafia. Gran quantitat d’exemples fan referència a un dels temes més reiteratius, la religió, o més exactament, l’espiritualitat. Communion, Ascension, Contemplation, Crucifixion… són paraules amb una forta càrrega simbòlica que l’artista empra, entre d’altres, com a títols per a alguns dels seus dibuixos i fotografies. Precisament aquesta exposició, “Art in Heaven” –títol extret d’un poema seu de 1992 (una altra de les seves facetes fonamentals) del llibre Woolgathering–, reuneix un conjunt d’obres que evidencien aquest sentit més transcendental del seu treball creatiu.
Patti Smith s’educà en una família testimoni de Jehovà i potser això podria justificar la naturalitat amb què incorpora la iconografia cristiana a part de la seva obra, tant en la plàstica com en la literària i la musical: creus, sants, déus o verges es repeteixen en quantitat de dibuixos primerencs i tardans, i també apareixen representats en els seus polaroids. Fins i tot es podria dir que la manera d’introduir i expandir la cal·ligrafia a certs dibuixos indueix a pensar en un procés de treball a manera de ritual.
Als inicis de la seva carrera, la presència d’aquests signes religiosos té un pòsit més crític i irreverent, fruit d’una actitud contestatària i rebel; no obstant això, amb el pas del temps i de la seva pròpia evolució personal, la manera en què Patti Smith empra aquests símbols connecta més amb una visió espiritual del món (sobretot a partir que l’any 78, quan es fracturà el coll i estigué postrada un llarg període de temps). Justament les al·lusions religioses que es perceben en l’obra dels darrers anys tenen ecos d’un ecumenisme molt personal, ja que no se cenyeixen tan sols a icones cristianes sinó que també recullen referències a altres religions com el budisme, el judaisme o l’islam. I fins i tot incorpora –com a la sèrie 11 de setembre– fragments cal·ligrafiats de textos sagrats de diferents religions.
Aquesta visió espiritual del món es rastreja també en altres aspectes temàtics de l’obra de Patti Smith. Les referències als seus mites i altres personatges admirats de l’art i la cultura –tema també recorrent– es fa evocant-los a través de la imatge de les seves tombes, dels llits on dormiren o moriren, dels objectes quotidians que empraren… Els paisatges en què fixa la seva càmera Polaroid 250, alguns d’immensitat esglaiadora, ens transmeten una mena de sentit panteista de la naturalesa. El treball ampli i intens materialitzat en la sèrie del traumàtic 11 de setembre, per a la qual emprà la imatge de les torres bessones destruïdes –en al·lusió a la torre de Babel truncada– com a símbol de la incomunicació humana, de la violència i la mort, ens remet de nou a aquesta essència espiritual universal.
Essència i condició molt personals, imprescindibles per conèixer i entendre tot el món creatiu de Patti Smith.
Laura Fernández Orgaz
Organitza
Fundació Privada Centre d’Art col·lecció Catalana Sant Feliu de Guíxols «Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza»
Col.labora
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
 :::::::::::::::::::::::::::::::::::

Patricia Lee «Patti» Smith (nacida el 30 de diciembre de 1946) es una cantante y poetisa estadounidense.

Smith saltó a la fama durante el movimiento punk con su álbum de debut Horses (1975). Apodada «la madrina del punk»,1 trajo un punto de vista feminista e intelectual a la música punk y se convirtió en una de las artistas más influyentes de la música rock, integrándola con un estilo de poesía beat.

Sus letras introdujeron la poesía francesa del siglo XIX a la juventud norteamericana, mientras que su imagen andrógina y poco femenina desafió a la era de la música disco.

Su canción más conocida, «Because the Night«, la coescribió con Bruce Springsteen; llegó al puesto número 13 de la lista Billboard de Estados Unidos en 1978, siendo posteriormente versionada por el propio Springsteen, R.E.M. U2 y recientemente, por Garbage junto a Screaming Females.

En 2005, fue nombrada Comendadora de la Orden de las Artes y las Letras de Francia,2 y en 2007 entró en el Salón de la Fama del Rock3

En 2011 recibió el Premio de Música Polar (conocido popularmente como Nobel de la Música)4

SEGUIR LEYENDO (WIKIPEDIA)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.