PERSONES REFUGIADES I IMMIGRANTS: MANIFEST PEL RESTABLIMENT DEL DRET INTERNACIONAL I ELS DRETS HUMANS
En la matinada del passat 4 d’abril, dos bucs van salpar des de la illa grega de Lesbos i un altre des de la de Quios, amb les primeres PERSONES -anomenades immigrants i sol·licitants d’asil- que eren retornades a Turquia. Res no impedeix que després moltes d’aqueixes persones siguen retornades als seus països d’origen i al perill del que fugien. A canvi, un xicotet grup de 60 ciutadanes i ciutadans de Síria arribarà a Alemanya escenificant aquest mercat de persones (one in, one out) amb un màxim de 72.000, la qual cosa a Europa es considera “solució a la crisi dels refugiats”. Tot açò en virtut d’un acord signat el 8 de març entre la UE i Turquia que té tots els indicis de ser il·legal.
La falta de coherència amb els principis de la pròpia UE i de respecte a les obligacions legals internacionals i internes fa possible que Europa s’haja apuntat aqueix 4 d’abril el trist mèrit de protagonitzar el que, es disfresse com es vulga, no són una altra cosa que deportacions massives que priven a éssers humans dels més elementals drets dels quals són titulars. Fa possible que persones refugiades, desplaçades i immigrants siguen considerades xifres d’una barata que té com a objectiu deixar de veure el problema en terra europea, la nostra, com si d’aqueixa manera deixaren de ser el nostre problema.
No pensem només en la negació de la protecció internacional efectiva i vinculant (perquè és dret intern en tots els Estats membres de la UE) que engeguem avui, en negar a les persones refugiades i desplaçades allò que tenim l’obligació de proporcionar-los, conforme a la normativa vigent relativa al dret d’asil.
Pensem també en com desproveïm de drets als qui cínicament considerem “culpables” per procedir de la immigració econòmica, convertint així en un mal, un il·lícit administratiu i fins i tot penal, que no és sinó l’expressió del dret bàsic d’autonomia individual, el dret a cercar una vida millor. I açò quan no es tracta pura i simplement de la resposta forçosa a què es veuen obligats milions d’éssers humans, imposada per una situació d’estat de necessitat que no és fruit de l’atzar.
Nosaltres, ciutadanes i ciutadans d’Europa, habitants de les seues ciutats, dels seus pobles i de les seues regions, no volem sotmetre’ns a la ignomínia que en el nostre nom reviscolen les més indignes realitats de les quals tenim memòria, entre filats, trens, ferris i camps de detenció.
Exigim als qui presideixen les institucions valencianes, la nostra representació política més propera, que es rebel·len contra aquesta “solució”. Precisament perquè volem que respecten els nostres drets i llibertats, exigim que siguen garantits els drets i llibertats d’aqueixes xiquetes, xiquets, dones i homes que segueixen somiant ingènuament a Europa com a espai de justícia, llibertat i seguretat. Si no es respecten els seus, els nostres no valen com a drets, estornaran privilegis mantinguts amb un cost inacceptable.
Reconeixem el gest dels qui han oferit, des dels governs autonòmics i municipals, la disponibilitat d’aqueixes institucions a acollir refugiats, mostrant així el seu compromís amb les obligacions internacionals, els valors de la dignitat i els drets humans. La Generalitat Valenciana i ajuntaments com els de València, Barcelona, Madrid, Zaragoza, Santiago de Compostel·la o Iruña ens mostren que el repte humà al que ens enfrontem pot tractar-se sense sumir en la vergonya col·lectiva als ciutadans i ciutadanes dels quals aqueixes institucions reben el seu poder.
Una altra política migratòria i d’asil ha de ser possible, ha de ser possible, que no taque d’una manera irreparable la nostra condició d’europeus i europees. Sabem que açò exigeix, amb tota seguretat, una transformació del sistema de protecció internacional de persones refugiades i un nou marc normatiu per a immigrants que no passe per l’incessant reforçament de les fronteres, els murs o les concertines i que reafirme el “principi de no devolució”.Requereix, igualment, un esforç sostingut i ferm per tallar les causes de l’actualcrisi, que no sónaltres que la guerra i la barbàrie que s’estenen, davant la passivitat general, per aquestaregió del món.Aqueix és un objectiu necessari, urgent, inajornable, que ha d’unir els esforços de la ciutadania, la intel·lectualitat, la representació política i els mitjans de comunicació. però aqueixa tasca requereix un termini previsiblement no immediat.
Sabem que aquesta tarea requereix un termini previsiblement no inmediat, però mentrestant els demanem a vostès, als qui triem com a la nostra representació política més propera, que s’alcen contra l’aplicació d’aquest acord entre la UE i Turquia, que només perllongarà el sofriment de tants éssers humansi desplaçar les seues rutes de fugida i esperança, afavorint als qui es beneficien amb aquesta situació. Ja no n’hi ha prou amb dir prou. Els exigim altres polítiques. Actuen!
Signen aquest Manifest: el grup de treball Obrim Fronteres, d’acord amb la “Carta oberta als nostres presidents ialcaldes” signada per Javier de Lucas, Fernando Flores, Belén Cardona, Pepe Reig, Ana Valero, Joaquín Urias i Almudena Bernabeu, col·laboradors/es del blog Al Revés y al Derecho publicat en el diari INFOLIBRE
Deja una respuesta