Manifest 8 de març. Dia internacional de les Dones. Moviment Feminista de València

ARA MÉS QUE MAI: VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Hui és 8 de març i el moviment feminista està convocat a eixir al carrer exigint drets laborals i socials, vindicació que duem fent des de fa molts anys. Hui més que mai eixim per a demanar un canvi de direcció en les polítiques del govern que han dut a les dones a una situació de desigualtat cada vegada major i una pèrdua de drets de ciutadania ja consolidats, perquè les dones amb aquest govern hem retrocedit en lloc d’avançar.

Estem en un context de crisi estructural econòmica, política, social i institucional, i com part d’ella s’estan implantant un conjunt de mesures que no són només una successió de retallades, sinó que suposen un canvi de model planificat, una diferenciació qualitativa en tots els aspectes de la vida, és un canvi ideològic.

Aquest canvi de model afecta a l’economia (privatitzacions, reforma laboral i de les pensions, així com de la negociació col•lectiva, retallades de serveis públics que estan desmantellant l’estat de Benestar…), però també a l’àmbit social i polític. En aquest context, el paper i la concepció de la dona en la societat, les conquestes assolides mitjançant la lluita, és un dels àmbits afectats. Podem afirmar que hi ha també una rearmament del model patriarcal, una nova volta de rosca. Aquest canvi de model afecta de manera més cruel a les dones, no oblidem que quan es desmantella l’Estat del Benestar, es desmantella el costat feminitzat de l’Estat: educació, sanitat, polítiques socials, atenció a la dependència, etc.

Cada vegada més es reflecteixen les desigualtats acumulades al llarg de tota la vida, que s’agreugen segons es compleixen anys i està convertint-se en una amenaça real per a les dones de major edat que han treballat al llarg de tota la seua vida en la casa, la cura de la seua família, donant suport a negocis familiars i, no obstant això, les seues pensions són baixes i es deriven del seu estat civil. Si arriben a percebre una pensió pels seus anys de treball, aquesta sol ser inferior a la dels homes, per diversos factors: les dones pateixen la parcialidad, la temporalitat, la diferència salarial, la interrupció o cessament de la carrera laboral per cuidar de les criatures, familiars malalts o majors i una major tendència a ocupar treballs que els permeten conciliar.

Però a més les dones patim un atac feroç sobre la nostra salut i els nostres drets consolidats, com el dret a decidir sobre la nostra maternitat, sobre si volem ser mares, quan i com volem ser-lo. L’anunciada reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs per part del Ministre Ruíz Gallardón, retrotrau les dones als anys 70, on la interrupció de l’avortament era clandestina i penalitzada. Aquesta nova regulació ve a satisfer a l’església catòlica misógina i al sector més retrògrad i feixista de la dreta espanyola.

També les taxes judicials són un obstacle més perquè les dones denuncien davant la policia, encara que la denúncia dels maltractaments no té cost, si ho té trencar l’últim llaç amb l’agressor recorrent al divorci i repartir els béns del matrimoni serà ara més car i, per tant, un obstacle perquè les dones víctimes de la violència seguisquen avant amb els processos judicials, per això, divorciar-se, fer una liquidació de guanys o interposar una petició de pensió compensatòria serà més car.

És necessari que de forma sistemàtica s’eduque en valors d’igualtat i es bandegen del sistema educatiu les actituds i els ensenyaments que afavoreixen conductes sexistes, per a evitar les campanyes publicitàries on les dones es venen com mer objecte sexual, com és el cas del Boddy Sushi, on es col•loca a una dona sobre una taula, despulla on li omplen el cos de menjar com si es tractara d’una safata.

L’assassinat, violacions i mutilacions genitals a les dones es mantenen en taxes insuportables. La violència de gènere, aquest problema social, d’homes assassinant a dones i, cada vegada també a les seues criatures, com a mesura per causar més dolor a les mares. Les retallades econòmiques i socials repercuteixen directament en la prevenció, la detecció i el abordage d’aquest terrorisme masclista.

Són necessàries mesures efectives de protecció per a les dones en situació de maltractament i de les persones del seu entorn afectiu, però també la inversió en xarxa assistencial, en prevenció i formació de tot el personal que intervé en el procés i programes reals d’inserció laboral, perquè només la independència econòmica les ajudarà efectivament a eixir del cercle de la violència.

La llei del matrimoni igualitari, per fi és constitucional; però encara queda molt per recórrer. El respecte des de tots els àmbits de l’educació, legislatiu, laboral, sanitari … a qualsevol altra relació de parella que no siga l’heterosexual que dicta la jerarquia eclesiàstica i els sectors més conservadors, troba cada dia encara un munt d’obstacles per a poder arribar a la ciutadania plena de drets, a la igualtat real.

L’ús d’un llenguatge misógin i sexista que invisibiliza les dones i ompli els mitjans de comunicació, les xarxes socials, i els llibres de text, està protegit per un club fruit del patriarcat com és la Real Acadèmia de la Llengua, que ho justifica com a arma per impedir un discurs igualitari i inclusiu.

Davant aquests atacs, MANIFESTEM:
- Volem més participació en la vida pública i l’eliminació de la reclusió en l’espai privat-domèstic. L’espai públic no és patrimoni exclusiu del gènere masculí. Demanem la igualtat d’oportunitats entre dones i homes aplicant-se aquest concepte en els diversos àmbits de presa de decisions.

- Exigim el repartiment del treball remunerat i del no remunerat, treballs domèstics i de cura, en igualtat de condicions entre dones i homes. Urgeix que el Govern de l’Estat ratifique el Conveni 189 de la OIT per la dignificación del treball domestic assalariat.

- Exigim que l’avortament siga lliure, gratuït, en la xarxa pública, en condicions segures i per la simple decisió de la dona. Les dones parim, les dones decidim.

- Exigim una escola pública, laica i coeducadora. És necessari un canvi radical en la societat, crear un model social basat en el respecte a la diversitat i que garantisca una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l’ensenyament.

- Volem una vida lliure de violència masclista en qualsevol de les seues formes i demanem la implicació de tota la societat en la lluita per la seua eradicació.

- Denunciem la violació dels drets humans de les dones migrants recloses en els Centres d’Internament de Persones Estrangeres.

- Reivindiquem el dret a la cura de les persones en situació de dependència i denunciem la doble discriminació de les dones amb diversitat funcional, sensorial o mental.

- Exigim l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i denunciem la política de retallades en les ajudes previstes en la Llei.

- Exigim el compliment efectiu de la Llei d’Igualtat vigent des de fa 6 anys, que es promoga la igualtat real entre dones i homes, eliminant els obstacles i estereotips socials que impedeixen aconseguir-la.

- Denunciem la discriminació per l’orientació sexual o identitat de gènere. Demanem que les dones lesbianes, transexuals i bisexuals es visibilicen en tots els àmbits de la societat i gaudeixen de les mateixes oportunitats.

- Reivindiquem una llei integral per a dones transexuals que done resposta a totes les seues necessitats encara no cobertes en matèria sanitària, social i laboral i el respecte dels drets aconseguits en matèria legal.

- Rebutgem qualsevol Ordenança Municipal sobre la prostitució que criminalitze a les dones. Exigim la persecució de les màfies i proxenetes que exploten a dones i xiquetes i exigim mesures de protecció i polítiques públiques actives d’inserció sociolaboral per a totes aquelles dones que vulguen eixir d’aquesta situació.

No anem a consentir ni un pas arrere en els nostres drets. Les mobilitzacions i marees violetes del moviment feminista són el nostre crit organitzat. Ara més que mai visca la lluita feminista!

Visca, visca, visca la lluita feminista!

MOVIMENT FEMINISTA DE VALÈNCIA. 8 de març de 2013.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Además