Entre l’escola de la presó i la cultura política feminista. Presentació Sáez de Descatllar (1932-2003), por Luz Sanfeliu Gimeno

Introducció

Els estudis entorn dels actors educatius, principalment del professorat, en els últims anys han permès donar veu i conèixer la labor quotidiana d’aqueixa «gent corrent» que construeix el procés educatiu des de dins de l’escola, més enllà de les intencions i perspectives educatives dels administradors i els polítics[1]. Altres treballs que versen també sobre els qui s’ocupen de l’art d’ensenyar, demostren que ells i elles són, en gran manera, els que estableixen el desenvolupament pràctic del procés educatiu, contribuint a atenuar o amplificar altres factors soci-culturals que intervenen en els procediments d’ensenyament-aprenentatge[2].

En la línia de l’exposat, l’aproximació a la figura de Presentació Sáez de Descatllar pretén recuperar el perfil humà i professional d’una mestra, que mai es va tenir per excepcional, tractant de rescatar les dimensions del seu treball en l’escola de la Presó Provincial de Dones de València. Un treball encaminat a acréixer i fonamentar el creixement intel·lectual i personal de les preses, un sector de la població vulnerable, criminalitzat i amb coneixements bàsics, al que va dignificar i va educar d’una forma integral perquè, almenys, aprofitaren el temps de la seua reclusió aprenent amb mètodes actius o a través d’un nodrit programa d’activitats que van posar a l’escola de la presó en relació amb la realitat d’un món social i cultural ampli i desconegut per a les recluses.

Amb açò es pretén no sols conèixer el recorregut professional d’aquesta mestra, sinó també escometre una lectura específica sobre les pràctiques educatives femenines, en molts casos neutres o ocultes sota l’universal masculí, i valorar el pes que aquestes pràctiques van tenir en la conformació d’alguns trets de la identitat de les alumnes[3].

En aquesta tasca, Presen Sáez no va estar sola, ja que va estar acompanyada per tota una generació de mestres valencians i valencianes pertanyents al moviment de renovació pedagògica, al moviment feminista o per persones particulars que en la seua condició de funcionaris i funcionàries de presons van elaborar idees i pràctiques respecte a unes noves concepcions educatives, a altres models d’identitats femenines i maneres  diferents d’entendre la rehabilitació en les presons, elaborant «visions del món» en el sentit chartià del terme[4], que donaven forma a significats culturals renovadors, idees, representacions, valors, símbols i experiències que van contribuir a modelar una nova cultura democràtica en el període previ a la Transició i en les dècades posteriors.

Per això, aquestes breus anotacions bibliogràfiques pretenen recuperar així mateix l’acció col·lectiva d’aquests actors i moviments que van plantejar reivindicacions noves o no acceptades, van establir aliança enfront de les autoritats o a altres grups i van aplicar noves nocions i pràctiques en els grups dels quals formaven part,  transformant i modernitzant la societat espanyola en el seu conjunt. Perquè com deia  Presen, emulant al seu admirat Paulo Freire, la clau del canvi no estava en l’erudició privada, sinó en «afavorir la unitat dels diferents»[5].

En tot cas, aquest breu relat de vida que va esdevenir en un temps i context determinat ens permetrà establir mediacions entre el passat i el present, amb les implicacions que aquest fet té en la recuperació de la memòria col·lectiva[6] o entre els esdeveniments individuals que s’insereixen en el marc ampli del món social[7], de manera que puguem adonar-nos del quefer d’aquesta mestra, dels successos que van envoltar la seua vida i, en suma, del transcórrer històric educatiu d’una determinada època.

[1] Sobre el concepte «visió del món» vegeu, chartier, Roger: El mundo como representación, Historia cultural: entre prácticas y representaciones, Barcelona, Gedisa, 1995, p. 27.

[2] Així s’assenyala en el text llegir pel grup d’ensenyament: «Al voltant de Presen», Facultat de Filologia, Universitat de València, 19 de juny de 2003, p. 1. Arxiu de la Marxa de Dones de València.

[3] fernández soria, Juan Manuel: «Memòria i oblit en la història de l’educació», en Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació, nº 9-10 (2006-2007), pp. 11-26.

[4] del pozo andrés, María del Mar: Justa Freire o la pasión de educar. Biografía de una maestra atrapada en la historia de España (1896-1965), Barcelona, Octaedo, 2013, pp. 13-14.

[5] tiana ferrer, Alejandro: «La Historia de la Educación en la actualidad: viejos y nuevos campos de estudio», en ferraz lorenzo, Manuel (ed.): Repensar la historia de la Educación. Nuevos desafíos nuevas propuestas, Madrid, Biblioteca Nueva, 2005, p. 131.

[6] Ibidem, p. 135.

[7] flecha garcía, Consuelo: «Maestras que dejan huella», en vv. aa.: Retratos de Maestras. De la Segunda República hasta nuestros días, Madrid, Cuadernos de Pedagogía, 2005, p. 10.

LEER COMPLETO.

PPT.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.