El 29M, les dones farem vaga. De raons no ens falten!.

El 29-M ha de ser una jornada de vaga general de les treballadores i els treballadors, de tota la ciutadania perquè les mesures adoptades pels governs central i autonòmics estan carregant-se el ja precari estat de benestar. De raons, no ens en falten! I la recent reforma laboral imposada pel govern de l’Estat n’és una de molt gran per a fer vaga.
Una reforma que s’ha fet sense el preceptiu informe d’impacte de gènere, sense tindre en compte que les mesures adoptades no faran, sinó, agreujar més encara la situació de discriminació de les dones en el mercat de treball. Si abans de començar la crisi ja estaven en una situació de desigualtat i patien més precarietat laboral per la divisió sexual del treball, la falta de coresponsabilitat en els treballs domèstics i la cura de les persones, la segregació laboral, etc., la reforma lluny de pal·liar aquestes discriminacions, les agreujarà més.
La reforma facilita la mobilitat funcional i geogràfica, la modificació de la jornada de treball, horari i sistema de rendiment i possibilita la modificació del salari, prioritzant el conveni de l’empresa enfront del del sector. Els plans d’igualtat en les empreses seran una utopia i la discriminació de les dones es continuarà donant.
Les treballadores estaran exposades a l’arbitrarietat de l’empresa i en la majoria dels casos ho tindran molt difícil per a poder treballar en les condicions que aquesta els impose. A més, la conciliació de la vida familiar i laboral continua sent un tema exclusiu de dones, que han de compaginar treball domèstic i de cura i treball remunerat. Si la maternitat és un motiu greu -però quotidià- de discriminació laboral de les dones, ara ho serà molt més, perquè senzillament no podran ser mares si volen treballar. A més, la reforma suprimeix els incentius a empreses per contratació a dones que es reincorporen després del permís de maternitat i els nous contractes de formació o el de període de prova d’un any, faran que les dones retarden la seua maternitat perquè, en cas contrari, no seran contractades o si estan treballant, seran despatxades. I per si això fóra poc, l’hora de lactància ja no és podrà acumular en dies, ja que el còmput segons la nova normativa serà diari.
Respecte als contractes a jornada parcial -el 80% dels quals són desenvolupats per dones i amb un salari que és, com a mitjana, un 26% més baix del que cobren els homes- la reforma estableix que les hores extraordinàries es paguen, però no cotitzen a la Seguretat Social. Aquesta mesura -a més de fer més gran la bretxa salarial entre els sexes- farà que l’empresa s’aprofite de la necessitat econòmica del personal, pagant només les hores i estalviant-se la cotització. Treball precari i pensions de misèria. Sectors feminitzats o el treball de les empleades de la llar -majoritàriament ocupats per dones migrants- són els més propensos perquè és produïsca aquesta situació.
Finalment, però no menys important, la reforma dóna via lliure a l’acomiadament per acumulació de faltes d’assistència al treball, incloses les justificades, com la ILT de menys de 20 dies. Aquesta mesura afectarà molt més les dones. De primer, perquè la falta de coresponsabilitat en la cura de les criatures o les persones dependents, fan que siguen elles les que hagen de faltar al treball per atendre’ls quan estan malaltes. Però, a més, la salut de les dones és més precària per les dobles i triples jornades de treball. També a causa del lloc de treball en aquells sectors feminitzats que comporten un desgast físic important. Sense oblidar les baixes per risc en embarassos o avortaments, que poden ser inferiors a vint dies però freqüents.
Tampoc no s’ha pensat en els casos de les dones víctimes de violència de gènere que encara no han fet el pas de la denúncia, però que sofreixen constants agressions que els poden impedir anar al treball; ni tampoc en els casos d’aquelles que pateixen assetjament sexual en el treball i a les quals -com a primera i sovint única solució- se’ls ofereix la baixa laboral per allunyar-les de l’agressor, a més, de les baixes per depressió derivades de la situació que han hagut de passar.
Per tant, dóna igual que estigues treballant en una empresa o en l’administració pública. Que no hages accedit encara a una primera ocupació. Que sigues mare i una vegada esgotat el període de l’hora de lactància t’hagen acomiadat. Que sigues una d’aqueixes pensionistes que viu en el llindar de la pobresa, o una migrant explotada en un treball domèstic o de cura. Sigues la dona que sigues, tingues clar que açò va a pitjor i només amb la unió podrem afrontar el que se’ns vol imposar. De moment, el 29 de març les Dones tenim una cita important. Vaga general.  Macu Gimeno Mengual Coordinadora de l’Àrea de la Dona Intersindical Valenciana

#29M
#29MHuelgageneral

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.