Dones Afganistán, por Gervasio Sánchez i textos de Mònica Bernabé

Centre Cultural La Nau, Sala Acadèmia

Data: De 25 de setembre de 2015 a 14 de febrer de 2016.

Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius, de 10 a 14 hores. Entrada lliure.

Gervasio Sánchez i Mònica Bernabé realitzaran visites guiades a aquesta exposició els dies 29 i 30 de setembre. Si vols assistir pots inscriure’t gratuïtament ací.

Organitza
Universitat de València
Vicerectorat de Cultura i Igualtat
Centre Cultural La Nau
ASDHA
Col·labora
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de València
Fundació General Universitat de València
Photon
Autoria
Gervasio Sánchez / Mònica Bernabé
L’exposició «DONES. AFGANISTAN Gervasio Sánchez» és una exposició amb retrats del fotògraf i periodista Gervasio Sánchez, especialitzat en conflictes armats. L’autora dels textos és Mònica Bernabé, única periodista de l’Estat espanyol que informa permanentment des de l’Afganistan.
La mostra posa de manifest que la violència contra les dones a l’Afganistan és una violència endèmica i estructural, un problema social potenciat per la guerra, l’existència d’una impunitat generalitzada al país, la falta d’educació, la instrumentalització de la religió i les lleis masclistes.
L’exposició, formada per més de 150 fotografies es divideix en sis blocs. Les principals temàtiques tractades són el matrimoni forçat i infantil; la fugida; la drogodependència; el suïcidi; els avenços legals i la realitat; i les conseqüències de la impunitat i la guerra. També s’hi mostren dones contra corrent, dones que malgrat el seu context han trobat la manera de fer-se escoltar en aquest ambient d’hostilitat o de tenir presència en l’àmbit públic, tan restringit als homes a l’Afganistan.
Per portar a terme aquest projecte han calgut sis anys. Les primeres fotografies es van fer l’any 2009 i les darreres l’any 2014. Han estat necessaris vuit viatges de llarga durada a l’Afganistan per part del fotògraf i la participació de Mònica Bernabé, que porta quasi 8 anys vivint a l’Afganistan, com també el suport de l’única entitat espanyola que treballa a l’Afganistan, ASDHA.
Gervasio Sánchez defineix la situació de l’Afganistan d’aquesta manera: «En els darrers anys he realitzat projectes molt durs sobre els mutilats per les mines antipersones, les víctimes de les desaparicions forçoses i les brutals conseqüències dels conflictes armats. No m’espante fàcilment. Però he de reconèixer que a l’Afganistan m’he trobat el pitjor de l’ésser humà: la seua incapacitat per sentir empatia i pietat cap a les víctimes, i uns graus de violència i impunitat difícils de presenciar en altres països».
El projecte –afirma Mònica Bernabé– ajuda a aprofundir en les causes de la violència contra les dones i els problemes que genera, més enllà de judicis de valor simplistes o superficials basats en clixés, com ara l’ús del burca o el vel islàmic. La periodista remarca que també reivindica la importància de la pau, la justícia i l’educació perquè es produeixen canvis socials, i parla del paper clau que juguen les noves generacions: la joventut, ells i elles.
Gervasio Sánchez és periodista des de 1984. Els seus treballs es publiquen en Heraldo de Aragón i La Vanguardia i col·labora amb la cadena SER i la BBC. És autor de diversos llibres fotogràfics, entre els quals Kosovo, Niños de la guerra, Sierra Leona.Guerra paz, La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet, Latidos del tiempo, Desaparecidos/Víctimas del olvido, Vidas minadas i Sarajevo 1992-2008 (publicats per Blume). Ha estat mereixedor dels premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Prensa, Andalucía de Cultura, Derechos Humanos de Periodismo, Liber Press, Javier Bueno i Joan Alsina de Casa Amèrica Catalunya; les institucions aragoneses li van concedir la Medalla d’Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit Professional. El 2008 va obtenir el premi Ortega y Gasset per la fotografia de Sofia Elface Fumo amb la seua filla Alia i el 2009, el Premi Nacional de Fotografia. A l’abril de 2011 va rebre el Premi Internacional Julio Anguita Parrado per «la seua independència, la seua excel·lència periodística i per ser capaç de mantenir una clara consciència cívica i un permanent compromís cívic». El jurat també va voler «reconèixer en la seua figura el valor del treball dels reporters gràfics». Al maig de 2011 va rebre la Gran Cruz de la Orden Civil de la Solidaridad Social. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.

Mònica Bernabé és una periodista barcelonina que va treballar durant anys al diari El Punt com a responsable de temàtiques d’immigració i gènere. Arran del seu primer viatge a l’Afganistan l’any 2000, va fundar l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), ONG que presideix en l’actualitat. Entre 2000 i 2007 va viatjar cada any a l’Afganistan, on es va instal·lar com a freelance a mitjan any 2007. És l’única periodista espanyola que treballa de forma permanent al país, i per la seua tasca en zona de conflicte i la seua constant denúncia de la violació dels drets humans i de les dones ha guanyat diversos premis, entre els quals destaquen el premi Julio Anguita Parrado de periodisme (2010), el premi Proteus en l’àmbit de la cultura i la comunicació (2011) i el premi Cirilo Rodríguez per a corresponsals (2013). Publica els seus articles en el diari El Mundo i col·labora amb Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio i Canal Sur TV, entre d’altres.

Elements de comunicació.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.