Concentración contra las violencia machistas

Manifiesto:

“POR UN MUNDO DONDE SEAMOS SOCIALMENTE IGUALES, HUMANAMENTE DIFERENTES Y TOTALMENTE LIBRES”, ROSA LUXEMBURGO

La Coordinadora Feminista de València manifestamos nuestra condena por los asesinados machistas que se elevan a 963 mujeres asesinadas, entre 2004 y 2017.

En el presente año 2017, ya han sido asesinadas 24 mujeres, 2 niñas y 1 niño, y 4 más están en investigación.

Pero no solo es necesario recordar a las 963 mujeres asesinadas; también al resto de mujeres agredidas, insultadas, humilladas y asediadas; las que viven una muerte silenciosa cada día en sus casas y en sus vidas. Son las mujeres que sufren cualquier tipo de violencia física, psicológica, económica o sexual, violencias que se ejercen contra la mujer por el simple hecho de serlo.

Las violencias machistas representan una grave y sistemática vulneración de los derechos humanos de más de la mitad de la población.

La violencia contra las mujeres es un hecho estructural de un sistema heteropatriarcal y capitalista, basado en la desigualdad entre mujeres y hombres, que utiliza las violencias machistas como herramienta de sostenimiento, y que está presente en el consciente y en el inconsciente colectivos.
Las violencias machistas se manifiestan no sólo contra las mujeres; también recaen en todas aquellas personas que expresan libremente una orientación sexual, una identidad de género y una expresión de género diferente al expuesto por el heteropatriarcado.

Los recortes sistemáticos en todos los recursos públicos, y más concretamente en los recursos especializados hacia las mujeres, tienen un impacto de género brutal por la precarización y vulnerabilidad que sufren las mujeres.

La ley contra la violencia de género o violencia machista no está del todo clarificada ni completamente desarrollada; se encuentran frecuentes vacíos legales y ambigüedades. Este hecho da lugar a la carencia de una buena regulación de la ley y de la puesta en práctica de medidas efectivas a tener en cuenta cuando hay una denuncia por maltrato, así como el reconocimiento de las víctimas en todos los delitos de violencia machista. Igualmente no existe el refuerzo necesario de una dotación presupuestaria estatal suficiente y una distribución organizada de los recursos necesarios que permitan que las medidas vigentes sean útiles y se hagan realidad.

El sistema judicial reproduce las estructuras patriarcales, favoreciendo la desprotección de la mujer y la de los hijos e hijas invisibilizando y minimizando las violencias vividas. Se mantiene la violencia machista no reconociendo el maltrato hacia la mujer y/o poniendo obstáculos a la aplicación misma de la ley: no reforzando o incentivando la denuncia de la mujer, así como la necesidad de excesivas pruebas explícitas (de agresiones muchos graves) por el inicio de la aplicación de medidas o procedimientos legales. Denunciamos, por lo tanto, una evidente falta de acción política.

Así mismo, exigimos la retirada inmediata de la orden que configura la Red Pública de Atención Social Integral a las víctimas de violencia de género de la Comunidad Valenciana porque, para su elaboración, no se ha contado con las mujeres que han sufrido violencia, ni con los colectivos feministas, ni con las profesionales de la Red de Atención Social.

Por lo que respecta al ámbito educativo, es fundamental la formación de profesionales en esta problemática social y la creación de un sistema basado en la educación para la igualdad, capaz de formar personas con valores de respeto y aceptación de la diferencia; una coeducación para la erradicación de los roles y estereotipos sexistas. Erradicar la violencia machista es responsabilidad de todas y todos, para construir una sociedad concienciada y educada en este tipo de violencia hacia la mujer; una sociedad que sea capaz de prevenir, identificar y hacer frente a la violencia machista.

Es por eso que estamos aquí los primeros miércoles de mes, y es por eso que tenemos que continuar, todos y cada uno de los días del año, denunciando y condenando cualquier tipo de violencia que se ejerce sobre las mujeres. La movilización de las mujeres, nuestra fuerza y unión y la sororidad como arma, pueden cambiar la legislación, tal como han demostrado las 8 mujeres de la asociación Ve la Luz, que han estado un mes en huelga de hambre para combatir un sistema que nos invisibiliza y que nos mata.
Para la construcción de una sociedad digna y libre de violencias, hay que reconocer que el movimiento feminista es la clave de la transformación cultural y social. Somos millones de mujeres sosteniendo la vida e intentando construir relaciones libres de violencia.

Seguimos y seguiremos denunciando y recordando que la violencia es responsabilidad de quien la ejerce, no de quien la padece. La violencia machista constituye un drama que no es privado, que es público y se encarna en lo más profundo de nuestra sociedad. Por eso decimos alto y claro que la lucha contra la violencia machista es cuestión de todas y todos.

NOS QUEREMOS VIVAS Y LIBRAS!!!

Manifest:

“PER UN MÓN ON SIGUEM SOCIALMENT IGUALS, HUMANAMENT DIFERENTS I TOTALMENT LLIURES”, ROSA LUXEMBURG

La Coordinadora Feminista de València manifestem la nostra condemna pels assassinats masclistes que eleva a 963 dones assassinades, entre 2004 i 2017.

Al present any 2017, ja han estat assassinades 24 dones i 2 xiquetas i 1 xiquet, 4 més estan en investigació

Però es necessari recordar no sols a les 963 dones assassinades; també la resta de dones agredides, insultades, humiliades i assetjades; les que viuen una mort silenciosa cada dia a les seues cases i en les seues vides. Són les dones que sofreixen qualsevol tipus de violència física, psicològica, econòmica o sexual, violències que s’exerceixen contra la dona pel simple fet de ser-ho.

Les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població.

La violència contra les dones és un fet estructural d’un sistema heteropatriarcal i capitalista, basat en la desigualtat entre dones i homes, que utilitza les violències masclistes com a eina de sosteniment, i que està present en el conscient i en l’inconscient col·lectius.

Les violències masclistes es manifesten no només contra les dones; també recauen en totes aquelles persones que expressen lliurement una orientació sexual, una identitat de gènere i una expressió de gènere diferent a l’exposat per l’heteropatriarcat.

Les retallades sistemàtiques en tots els recursos públics, i més concretament en els recursos especialitzats envers les dones, tenen un impacte de gènere brutal per la precarització i vulnerabilitat que pateixen les dones.

La llei contra la violència de gènere o violència masclista no està del tot clarificada ni completament desenvolupada; s’hi troben freqüents buits legals i ambigüitats. Aquest fet dóna lloc a la mancança d’una bona regulació de la llei i de la posada en pràctica de mesures efectives a prendre quan hi ha una denúncia per maltractament, així com el no reconeixement de les víctimes en tots els delictes de violència masclista. Tanmateix, no hi ha el reforçament d’una dotació pressupostària estatal suficient i una distribució organitzada dels recursos necessaris que permeta que les mesures vigents siguen útils  i es facen realitat.

El sistema judicial reprodueix les estructures patriarcals, afavorint la desprotecció de la dona i la dels fills/es invisibilitzant i minimitzant les violències viscudes. Es manté la violència masclista no reconeixent el maltractament cap a la dona i/o posant obstacles a la aplicació mateixa de la llei: no reforçant o incentivant la denúncia de la dona, així com la necessitat d’excessives proves explícites (d’agressions molts greus) per l’inici de l’aplicació de mesures o procediments legals. Denunciem, per tant, una evident falta d’acció política.

Així mateix, exigim la retirada immediata de l’ordre que configura la Xarxa Pública d’Atenció Social Integral a les víctimes de violència de gènere de la Comunitat Valenciana perquè, per a la seua elaboració, no s’ha comptat amb les dones que han patit violència, ni amb els col·lectius feministes, ni amb les professionals de la Xarxa d’Atenció Social.

Pel que fa l’àmbit educatiu, és fonamental la formació de professionals en aquesta problemàtica social i la creació d’un sistema basat en l’educació per a la igualtat, capaç de formar persones amb valors de respecte i acceptació de la diferència; una coeducació per a l’eradicació dels rols i estereotips sexistes. Eradicar la violència masclista és responsabilitat de totes i tots, per construir una societat conscienciada i educada en aquest tipus de violència cap a la dona; una societat que siga capaç de previndre, identificar i fer front a la violència masclista.

És per això que estem ací els primers dimecres de mes, i és per això que hem de continuar, tots i cadascun dels dies de l’any, denunciant i condemnant qualsevol tipus de violència que s’exerceix sobre les dones. La mobilització de les dones, la nostra força i unió i la sororitat com a arma, poden canviar la legislació, tal com han demostrat les 8 dones de l’associació Veu la Llum, que han estat un mes en vaga de fam per a combatre un sistema que ens invisibilitza i que ens mata.

Però, per la construcció d’una societat digna i lliure de violències, cal reconèixer que el moviment feminista és la clau de la transformació cultural i social. Som milions de dones sostenint la vida i intentant construir relacions lliures de violència.

Seguim i seguirem denunciant i recordant que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix. Però la violència masclista constitueix un drama que no és privat, que és públic i  s’encarna en el més profund de la nostra societat. Per això diem alt i clar que la lluita contra la violència masclista és qüestió de totes i tots.
ENS VOLEM VIVES I LLIURES!!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *