Carta abierta a las parlamentarias valencianas. Pacto de sororidad, por Cristina Cabedo Laborda

Estimadas compañeras de Les Corts Valencianes, Señoras diputadas:

Las construcciones que han hecho y deshecho la historia de nuestra sociedad y, por tanto, de la política, son difíciles de desvirtuar. Las sinergias del androcentrismo arrastran incluso cuando no hay una voluntad de actuar de esta manera. El pasado jueves 11, día de la constitución de Les Corts Valencianes, lo vivimos y constatamos con una Mesa únicamente compuesta por hombres.

Días antes había habido un pacto donde se dijo que, con el comienzo de una nueva legislatura, era deseo de todo el mundo no dejar ninguna fuerza política sin representación en la Mesa. Sin embargo, vivir en parámetros donde la perspectiva de género todavía no está efectivamente implementada ni fuera ni dentro de nuestra cámara, impidió la presencia de la mujer, de las mujeres, en esta mesa.

Les Corts de la IX Legislatura, Les Corts del cambio, son donde más mujeres han entrado respecto de las anteriores. Símbolo de este cambio fue reflejado en la Mesa de Edad, donde las dos diputadas más jóvenes en estar presentes fueron dos mujeres, María Bernal Talavera y Covadonga Peremach Palomares, y el más mayor un hombre, Fernando González Delgado.

Con esta carta quiero hacer realidad una de las primeras cosas que pensaba necesarias dentro de nuestra institución, la cual representa al pueblo valenciano y, por tanto, a las mujeres valencianas. No pensaba que tuviese que escribirla con tanta prontitud pero la realidad es la que es: necesitamos ya, desde los inicios, un pacto de mujeres, un pacto de sororidad dentro de nuestra cámara.

Este pacto no es más que el fruto de la apuesta por el enriquecimiento que suponemos las mujeres y nuestra perspectiva, sin ninguna otra interpretación. Los pactos suelen dar aún más legitimidad a las acciones y más fuerza a las causas, a las luchas y a las acciones. Por eso, un pacto de sororidad nos ayudará a tener todavía más fuerza y más legitimidad a la hora de llevar a cabo esa tarea que, aunque haya de hacernos aportar aún más energías al trabajo de hacer políticas, es necesario que llevemos a cabo: me refiero a la tarea de integrar la perspectiva de género a cada una de las acciones que se desarrollan en nuestras instituciones.

El simple hecho de nacer mujer nos dota de legitimidad para reclamar aquello que es nuestro, pero un acuerdo de sororidad nos dotará de más fuerzas. Es necesario que las mujeres de Les Corts firmemos este acuerdo porque, en un mundo diverso pero desigual, hay cosas que nos separar pero otras que nos unen.

Con este acuerdo las mujeres de la cámara nos unimos, más allá de que posteriormente lo hagamos con los hombres de cada uno de nuestros grupos parlamentarios, para estar juntas en el trabajo de crear esa conciencia de género tan necesaria dentro de nuestra cámara y dentro de nuestros correspondientes grupos parlamentarios, con tal de contrarrestar las sinergias históricas que, sin que necesariamente haya voluntad de caer en ellas, muchas veces nos arrastran hacia el androcentrismo. Con este pacto las mujeres de Les Corts nos damos apoyo en:

– No permitir y censurar cualquier comentario, actitud o menosprecio machista, por razón de sexo, orientación sexual o identidad de género en nuestra cámara.

– Construir que las decisiones de cualquier índole se den en las reuniones oficiales para conseguir una conciliación personal, laboral y familiar igualitaria, justa y real y efectiva.

– Construir la representación paritaria en los órganos de Les Corts.

– Construir la perspectiva de género en las políticas. – Construir un lenguaje que nos visibilice y que no sea sexista.

Los cambios y las regeneraciones no podrán llamarse cambios y regeneraciones si esto no se cumple. Y un pacto entre nosotras nos hará obtener más fuerzas en la tarea no solo de hacer políticas para las valencianas y valencianos, sino para hacerlas alejándonos, visibilizando y creando conciencia en nuestro alrededor sobre el hecho de que el androcentrismo continúa siendo todavía tentador a causa de la facilidad que hay en caer en él.

Espero que recibáis con buenos ojos este pacto que he llamado el pacto de sororidad valenciano y que nos unamos todas a él.

Cordialmente,

Cristina Cabedo Laborda Diputada de Les Corts Valencianes por PODEM/PODEMOS.

::::::::::::::

Benvolgudes companyes de Les Corts Valencianes, Senyores diputades:

Les construccions que han fet i desfet la història de la nostra societat i, per tant, de la política, són difícils de desvirtuar. Les sinergies de l’androcentrisme arrosseguen inclús quan no hi ha una voluntat explícita d’actuar d’aquesta manera. El passat dijous 11, dia de la constitució de Les Corts Valencianes, ho vam viure i constatar amb una Mesa únicament composta per homes.

Dies abans havia hagut un pacte on es deia que, amb el començament d’una nova legislatura, era desig de tothom no deixar ninguna força política sense representació a la Mesa. Tanmateix, viure en uns paràmetres on la perspectiva de gènere encara no està efectivament implementada ni fora ni dintre de la nostra cambra, va impedir la presència de la dona, de les dones, en aquesta mesa.

Les Corts de la IX Legislatura, Les Corts del canvi, són Les Corts Valencianes on més dones han entrat respecte les anteriors. Símbol d’aquest canvi va ésser reflectit en la Mesa d’Edat, on les dos diputades més joves en estar-hi presents van ser dos dones, Maria Bernal Talavera i Covadonga Peremach Palomares, i el més major un home, Fernando González Delgado.

Amb aquesta carta vull fer realitat una de les primeres coses que pensava necessàries a dintre de la nostra institució, la qual representa al poble valencià i, per tant, a les dones valencianes. No pensava que haguera d’haver d’escriure-la amb tanta promptitud però la realitat és la que és: necessitem ja, des dels inicis, un pacte de dones, un pacte de sororitat a dintre de la nostra cambra.

Aquesta pacte no és més que el fruit de l’aposta per l’enriquiment que suposem les dones i la nostra perspectiva, sense ninguna altra interpretació. Els pactes solen donar encara més legitimitat a les accions i més força a les causes, a les lluites i a les accions. Per això, un pacte de sororitat ens ajudarà a tindre encara més força, més suport i més legitimitat a l’hora de dur a terme eixa tasca que, encara que haja de fer-nos aportar més energies al treball de fer polítiques, és necessari que duguem a terme: em refereix a la tasca d’integrar la perspectiva de gènere a cadascuna de les accions que es desenvolupen a les nostres institucions.

El simple fet de nàixer dona ens dota de legitimitat per reclamar allò que és nostre; però un pacte de sororitat ens dotarà de més forces. Cal que les dones de Les Corts signem aquest acord perquè, en un món divers però desigual, hi ha coses que ens separen però d’altres que ens uneixen.

Amb aquest acord les dones de la cambra ens unim, més enllà de què posteriorment ho fem amb els homes de cadascú dels nostres grups parlamentaris, per estar juntes en la feina de crear eixa consciència de gènere tan necessària a dintre de la nostra cambra i a dintre dels nostres corresponents grups parlamentaris, per tal de contrarestar les sinergies històriques que, sense que necessàriament hi haja voluntat de caure en elles, moltes vegades ens arrosseguen cap a l’androcentrisme. Amb aquest pacte les dones de Les Corts ens donem suport en:

  • No permetre i censurar qualsevol comentari, actitud o menyspreu masclista, per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere a la nostra cambra.
  • Construir que les decisions de qualsevol índole es donen en les reunions oficials per aconseguir una conciliació personal, laboral, familiar igualitària, justa i real i efectiva.
  • Construir la representació paritària en els òrgans de Les Corts.
  • Construir la perspectiva de gènere en les polítiques.
  • Construir un llenguatge que ens visibilitze i que no siga sexista.

Els canvis i les regeneracions no podran anomenar-se canvis i regeneracions si açò no s’acompleix. I un pacte entre nosaltres ens farà obtindre més forces en la tasca no només de fer polítiques per a les valencianes  i els valencians, sinó en fer-les allunyant-se, visibilitzant i creant consciència al nostre voltant sobre el fet de què l’androcentrisme continua sent encara temptador a causa de la facilitat que hi ha de caure en ell.

Espere que rebeu amb bons ulls aquest pacte que he anomenat el pacte de sororitat valencià i que ens unim totes a ell.

Cordialment,

Cristina Cabedo Laborda

Diputada de Les Corts Valencianes per PODEM/PODEMOS

Fuente: Cristina Cabedo Laborda.

Noticia del diario Información, Mar Esquembre: Por un pacto de sororidad.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Además