Barcelona desde otra perspectiva

 Barcelona me encanta, aquí está mi perspectiva:
La Biblioteca Popular per a la Dona i l’Institut de Cultura Popular
 
L’any 1909, Francesca Bonnemaison, juntament amb d’altres dones,  creava a Barcelona la Biblioteca Popular per a la Dona que fou la  primera biblioteca de dones d’Europa. En la Barcelona d’aquella època,  quan l’oferta cultural per a les dones era molt restringida; l’Institut  de Cultura Popular, adscrit a la Biblioteca, acostà la cultura a les  dones, tot oferint un ensenyament que les preparava professionalment.  Fou pioner en la introducció d’ensenyaments com ara la fotografia i la  delineació. En la dècada més esplendorosa, el nombre d’associades i  matriculades va arribar a ser de 30.000 per curs. Així, el projecte, fet  realitat, de Francesca Bonnemaison va ser un dels nombrosos indicis, al  llarg de la història, del desig de les dones de buscar espais  específics per a desenvolupar no sols el seu dret a la igualat sinó la  seva capacitat de diferència.

Cessió a la Diputació de Barcelona

Acabada la Guerra Civil, la Biblioteca i tot l’edifici foren cedits  per la Junta de l’entitat, presidida encara en aquells moments per  Francesca Bonnemaison, a la Diputació de Barcelona perquè continués  l’obra desenvolupada per l’Institut.
Al llarg del segle XX, les accions i les lluites contra la  discriminació, l’exclusió i la violència junt amb els àmbits de  resistència i insubmissió femenines, han fet visible a tot arreu dues  coses bàsiques: que la història universal és la història del paper  fonamental de les dones en la sostenibilitat del món i que per això  mateix tenim l’experiència i la capacitat diferencial per millorar-lo,  canviar-lo i ressignificar-lo. Aquesta capacitat, però, reclama  llibertat i autonomia, és a dir, condicions òptimes de relació, treball i  creació.

La recuperació del llegat de Francesca Bonnemaison

Al 1999, el moviment feminista i les dones de Barcelona, que ens  sentim i som les legítimes hereves de l’Institut de Cultura i Biblioteca  Popular de la Dona, vam començar la campanya per a la recuperació  d’aquest espai com a Centre de Cultura de Dones. Al mateix temps, vam  iniciar un procés de reflexió i debat obert a totes les dones per anar  decidint el perfil del centre de cultura que desitgem, a fi de reprendre  l’esperit que animà en el seu temps l’activitat de l’Institut, però  actualitzant-ne el seu ús de manera que reflectís la situació actual de  la cultura i les activitats de creació de les dones.

El Centre de Cultura de Dones es converteix en realitat

Finalment, al maig de 2003 l’Associació Promotora del Centre de  Cultura de Dones va signar amb la Diputació de Barcelona un conveni per a  la cessió d’ús de dues plantes de l’edifici per un període de 10 anys,  prorrogables. Així, la voluntat de Francesca Bonnemaison troba, després  de més de mig segle, correspondència amb el moviment de dones de  Barcelona que reclamem la reocupació d’aquest espai autònom on no sols  puguem aprendre sinó ensenyar i mostrar-nos en llibertat al món.
…………………………………
Románicas, góticas y demás

Modernistes

Torre del reloj de Gracia
Casa de lactancia
Sala de costura
 La sala de costura de la Casa Batlló, curiosamente la peor iluminada de todas las estancias.
Chimenea con carabina
La chimenea de la Casa Batlló tiene tres asientos: uno para la carabina y dos para la pareja.
Plaza Gala Placidia
Gala Placidia
Graffiti modernista
Homenaje
Entre las 22.08 horas del 16 y las 15.19 horas del 18 de marzo  de 1938 se desplegaron los ataques aéreos más duros que vivió Barcelona.  Un infierno que duró 41 horas y que supuso 12 ataques masivos y el  lanzamiento indiscriminado de 44 toneladas de bombas sobre la población  civil de Barcelona, que sufrió ataques sistemáticos a intervalos de tres  horas entre acción y acción.
Este nuevo tipo de técnica de guerra (el bombardeo por  saturación), traumatizó toda la ciudad y desgraciadamente convirtió  Barcelona en uno de los primeros escenarios de bombardeos sobre la  población civil de la historia.
Los sublevados no dejaron de afirmar en todo momento que sus ataques  contra la ciudad buscaban objetivos militares y no civiles. Incluso  durante los salvajes bombardeos de marzo de 1938, aprovechando la  explosión de un camión de trilita provocada por el impacto casual de una  de las bombas lanzadas, los mandos militares sublevados declararon que  esa explosión era una demostración de que Barcelona era objetivo  militar, pues tenía industrias de armamento. Aparte de esta equiparación  entre el cargamento de un camión tocado accidentalmente por una bomba  que iba dirigida al centro de la ciudad y una acción limitada a las  industrias de guerra, los sublevados también se permitieron el hecho de  criticar la falta de consideración de los gobernantes catalanes respecto  a las posibles consecuencias del tráfico de una carga tan peligrosa  para la ciudad.
Plaça de la Virreina
Museu del rock
(con pocas rockeras incluidas en su colección a fecha de hoy)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.