Ángeles Santos en el Museu de l’Emporda

L’any 2011 Ángeles Santos arribava als 100 anys. Portbou i Figueres van voler retre un homenatge a una pintora audaç que va capgirar l’escena artística del panorama español, cap els anys 30. Nascuda a Portbou els vincles amb aquest poble fronterer i amb la ciutat de Figueres, sempre han estat presents en la seva dilatada trajectòria.

Una primera exposició a Portbou amb 14 artistes contemporanis, la primavera de 2011, un opuscle, amb text d’Anna Capella, editat per Vitel.la Edicions i un dossier dedicat als germans Santos Torroella (Ángeles i Rafael) publicat per la Revista de Girona (núm 270 gener-febrer 2012), han precedit l’organització d’aquesta exposició al Museu de l’Empordà de Figueres que ara us presentem.

L’EXPOSICIÓ
La trajectòria artística d’Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911) és considerada com una de les més insòlites i enigmàtiques de l’art espanyol del segle XX. Sent molt jove, va ser capaç de crear una obra eminentment moderna i estretament vinculada als corrents d’avantguarda, que buscaven noves maneres de copsar la realitat entre l’expressionisme, el surrealisme i la nova objectivitat.
Va captivar públic, crítica i a molts intel·lectuals de l’època com Ramón Gómez de la Serna, Federico García Lorca, Jorge Guillén o Juan Ramón Jiménez. Descoberta a Madrid i a Valladolid, la ciutat on vivia aleshores, la seva obra compartia mèrits amb la d’altres dones pintores com María Blanchard, Maruja Mallo, Olga Sacharoff o Remedios Varo i participava a exposicions internacionals.
Ángeles Santos va realitzar els seus quadres més coneguts i valorats, entre 1928 i 1930, dels 17 als 20 anys.

 Un món i Tertúlia, avui al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), en són els màxims exponents. D’aquell intens període de creació ascendent i efervescent s’han conservat només una trentena d’obres, deu de les quals formen part d’aquesta exposició que s’articula a l’entorn del seu particular tractament del retrat. També inclou 

 A partir dels anys 30, i després d’un període d’inactivitat, la seva obra canvia de registre. Pinta i exposa de nou, i l’any 1936 es casa amb l’artista Emili Grau Sala. Però ja no conquerirà el món artístic amb noves pintures emocionants i febrils sinó que, canviant el punt de vista i la forma d’implicar-se, s’adaptarà a un estil més costumista, propi del gust de la llarga postguerra on també altres autors catalans es van instal·lar per tirar endavant.

Durant els anys 50, Ángeles Santos va viure a Figueres i va exposar a la Sala Icària de les Galeries Fortunet. Va pintar tot un seguit d’obres pràcticament inèdites, la majoria fruit d’encàrrecs d’amics i coneguts, que hem recuperat de diverses col·leccions particulars, per evocar aquest període concret de la seva vida. A partir dels anys 70 i mentre ella s’implica cada cop més en una pintura de tendència impressionista, es recuperarà el seu treball inicial i l’interès, el reconeixement i les exposicions s’aniran succeint. Avui, una Àngeles Santos centenària viu tranquil·lament a Madrid, on encara explica que la seva bona salut ha estat alimentada per les llargues temporades passades sota el cel i el mar de Portbou.
La mostra doncs, es divideix en dues parts: la primera, que inclou obres del període 27-30, i la segona, més testimonial, que inclou pintures realitzades a Figueres als anys 50 fruit, la majoria, d’encàrrecs.
Obres i documents cedits per Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Arxiu Històric de Girona, Biblioteca Fages de Climent, Maite Bermejo, Marta Bonaterra, M.Josefa Carbonell, Hilaria Garzón, Julián Grau Santos, Josep M. Joan i Rosa, Pablo Pintor.
VISITES DINAMITZADES
– dijous, 3 de maig a les 12h i dissabte, 5 de maig a les 18h. També el tercer dissabte de cada de mes, sense concertació, a les 18 h
– Qualsevol altre data, prèvia concertació (infome@museuemporda.org o tel. 972 502 305) per a centres educatius, públic familiar i adults
Horari: De dimarts a dissabte d’11 a 20h. Diumenges i festius d’11 a 14h.
Per a més informació i petició d’imatges:
Anna Capella, directora del mE/acapella@museuemporda.org
Teresa Miquel, coordinadora del mE/ tmiquel@museuemporda.org
BIOGRAFIA I ALTRES INFORMACIONS D’INTERÈS
Ángeles Santos Torroella
(1911-1929)
Neix a Portbou el 7 de novembre de 1911. El pare, Julián Santos Estevez, havia nascut a Saucelle de la Ribera, Salamanca, i era inspector d’aduanes. La mare, Aurèlia Torroella i Rodeja, era filla de Rafael Torroella i Cardoner, propietari d’una important agència d’exportació i importació “Torroella y Callís” de Portbou i amb seus a Cerbère i París, i alcalde del poble durant gairebé vint anys. Aquest particular lloc de frontera, serà sempre un referent i un lloc a on tornar.
La normativa obligava als funcionaris de duanes a traslladar-se cada tres anys. És així com Ángeles, Rafael -l’historiador i crític d’art- i els sis germans més que vindran, viuen una infància nòmada: Portbou, Ripoll, La Jonquera, el Pertús, Valladolid, San Sebastian,… Als 13 anys, al pare el traslladen a Ayamonte (Huelva) i Ángeles és internada en una escola religiosa a Sevilla. Són les monges qui es fixen en la gran habilitat d’aquella adolescent amb el llapis i el color. Als 16 anys, la família es trasllada a Valladolid, on Ángeles rep classes de dibuix i pintura del pintor i restaurador italià Cellino Perotti.
El 1928, quan Ángeles encara no té 17 anys, passa l’estiu a Saucelle de la Ribera i a la casa familiar de Portbou i comença a pintar. Els primers quadres, La tia Marieta i Nens al jardí, són exposats en una mostra col·lectiva a l’Acadèmia de Bellas Artes de Valladolid i celebrats per la crítica. Ángeles opta per la pintura. La primera exposició individual, a l’Ateneo de Valladolid, serà a l’abril de 1929. Un dels quadres més impactants és l’Autoretrat.
(1929-1934)

 Les bones crítiques d’una pintora extraordinàriament jove projecten el nom d’ÁNGELES SANTOS entre els cercles intel·lectuals i artístics de Madrid. És aquest mateix any quan pinta dos quadres insòlits d’una gran potència:

Tertúlia i Un món. Aquest últim, és presentat al IX Salón de Otoño de Madrid de 1929. Crítica, art i públic queden impactats per aquesta tela de grans dimensions (290 x 310 cm), propera al “realisme màgic” però també considerada “surrealista”: una adolescent de províncies capgira l’epicentre artístic del país.

L’exposició intriga als intel·lectuals, en especial al nucli de la Residencia de Estudiantes de Madrid., Federico García Lorca, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna o Juan Ramón Jiménez es cartegen amb ella i viatgen a la casa familiar de Valladolid, on els rep una noia extremament jove que pinta amb una gran maduresa, que toca el piano i llegeix poesia, que té ganes de volar i que evoluciona molt rapidament. Capaç de condensar les noves tendències de l’avantguarda espanyola, el seu estil, es troba entre el “nou realisme” o la “nova objectivitat” i el “post-expresionisme”. Classificar-la és complicat.
L’any 1930, el X Salón de Otoño acull una exposició individual de l’artista: hi exposa 34 obres fetes des de 1927 a 1930. Les dels darrers mesos tenen un caràcter metafísic, d’altres són especilalment contundents, expressives, -i en certa manera premonitories-, que deixen sortir tots els dimonis:

Ànima que fuig d’un somni, La família menjant o La nena morta. L’habitació, Nens pobres i Nens i plantes són d’aquest període.

Els esdeveniments la superen, i Ángeles viu una forta crisi: és ingressada a un sanatori de Madrid durant unes setmanes. Quan surt, viatja a l’Empordà, a casa els avis materns i també des d’aleshores, passarà temporades a Olot, a casa d’uns oncles. La família es trasllada a San Sebastián. Les seves pintures s’exposen a París, Copenhague, Berlín i a Nova York. El seu nom circula i creix com una revelació de la nova pintura espanyola, però ella no pinta i quan ho torni a fer, ho farà des d’un lloc molt diferent: l’expressionisme no sortira més. Tampoc els colors foscos ni els personatges de mirada enfebrada.

(1935-2012)

L’any 1935, coneix al pintor Emili Grau Sala i torna a pintar de forma regular. La seva paleta es torna lluminosa: verds, malves i grocs. Destrueixen o pinten al damunt de molts dels quadres anteriors –que anomenen els monstres– procurant passar pàgina. Ángeles i Emili Grau Sala es casen el gener del 1936. Tenen 25 anys i la guerra és a punt d’esclatar. Quan ho fa, ells són a Portbou i creuen la frontera. S’instal·len a Mazanet-sur-Tarny. Des d’allà, Emili Grau Sala se’n va a París i Ángeles Santos Torroella, embarassada, torna a entrar al país. Se’n va a Canfranc (Osca), on viu la família i on neix el seu únic fill, Julián.
Treballa de professora de dibuix i pinta botons per a una indústria tèxtil a Sangüesa. Quan acaba la guerra, pinta retrats d’encàrrec per amics i familiars, il·lustra llibres infantils i torna a exposar a Madrid amb poc èxit. Ángeles viatja a París perquè el seu fill conegui al pare. Entre el 1949 i el 1954, viu entre Figueres i Portbou, on el seu pare ha estat destinat de nou. La tardor de 1950 exposa a Figueres a la Sala Icària de les galeries Fortunet i ven obra a diverses famílies de la ciutat. A partir dels anys 60 torna a viure amb Emili Grau Sala (Barcelona, 1911-1975). A cavall de París, Perpinyà, Sitges i Barcelona, Ángeles no deixarà més la pintura. Paisatges, flors i retrats, exposats regularment a Madrid i a Barcelona.
És a Barcelona, l’any 1967, on comença la recuperació de la seva etapa inicial, que col.locarà de nou ÁNGELES SANTOS en un punt de mira rellevant i ascendent.

Un món, Nens i Plantes i La nena morta, participen al VI Salón Femenino de Arte Actual. Però Figueres i el Museu de l’Empordà també hi juguen un paper important: Un món s’exposa al museu de forma permanent i en concepte de dipòsit des de 1975 fins l’any 1992, quan és adquirit pel MNCARS de Madrid. Durant aquests 17 anys, el gran quadre participa a l’exposició “Pintors surrealistes de l’Empordà” (1977) i forma part d’una retrospectiva l’any 1986, que reuneix 33 obres, i inclou

Tertúlia i altres obres cabdals del primer periode i paisatges de Cadaquès, Sitges o París.

Des dels anys vuitanta, Ángeles Santos viu a Madrid amb el seu fill Julián Grau Santos, també pintor. Manté sempre, un fort vincle sentimental i vital amb Portbou i l’Empordà, on des de fa uns anys, ja no viatja per motius de salut. Fins fa poc, ha pintat diàriament.

Font: Museu Emporda

Més informació: El País


Una artista fascinante:

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.